Congre
Conger conger (Linnaeus, 1758)
El gran depredador nocturn del grapissar. De dia només se’n veu el cap sortint d’una escletxa.
De pell llisa i sense escates, gris o bru fosc pel dors i blanquinós pel ventre, el congre té la mandíbula superior més llarga que la inferior, cosa que el distingeix de la morena a primer cop d’ull. Els exemplars grossos de la costa catalana passen fàcilment del metre i mig.
Caça de nit polps, sípies i peixos, i de dia ocupa sempre la mateixa escletxa. No és agressiu, però té una mossegada potent i una tendència molt marcada a defensar el forat: no s’hi ha de ficar la mà mai.
On trobar-lo al grapissar
A la base de les barres, on la roca s’enfonsa en la sorra i es formen escletxes horitzontals llargues.
Més imatges
Al mateix ambient
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.