Sarg

Platejat amb vuit o nou bandes fosques verticals i una taca negra a l’arrencada de la cua. El sparid clàssic de roca.

Cos alt i comprimit, argentat i molt lluent, amb bandes fosques verticals que s’encenen o s’esvaeixen segons l’estat de l’animal i una taca negra ben marcada al peduncle caudal. Les dents incisives li permeten arrencar musclos i garotes de la roca.

Va en grups i és un dels indicadors clàssics de l’efecte reserva: allà on es deixa de pescar, els sargs es fan grossos i deixen de fugir. Comparar la mida mitjana dels sargs de dins i de fora d’una àrea protegida és una de les mesures més senzilles que fan servir els biòlegs.

On trobar-lo al grapissar

Per damunt de les barres, en grups mòbils. A l’estiu, molt a prop de la superfície sobre la roca somera.