Surer
Balistes capriscus Gmelin, 1789
També ballesta, porcell, castanyola, moltes altres denominacions
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2021-09-10,_DD_11.jpg)
Neda ondulant les aletes dorsal i anal, com si remés. Es tanca dins d’un forat encaixant-hi una espina que no es pot abaixar.
Cos ovalat i comprimit, gris o oliva amb taques blavoses, ulls molt endarrerits i una boca petita amb dents fortes capaces de trencar closques d’eriçó i de mol·lusc. Es propulsa amb la dorsal i l’anal alhora, sense fer servir gairebé la cua.
La primera espina dorsal es bloqueja en posició vertical amb una segona espina que fa de baldó: un cop encaixat dins d’una escletxa, no hi ha manera d’estirar-lo. Sol ser confiat i curiós amb els bussejadors, i en època de posta el mascle vigila el niu i escomet qui s’hi acosti.
On trobar-lo al grapissar
A mitja aigua sobre les barres, sol o en parella. Es deixa acostar més que cap altre peix gros d’aquí.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.