Tord negre
Labrus merula Linnaeus, 1758
També grívia, grívia negra, tord, tord marí, tord massot, tord roquer, ull de perdiu
Verd fosc o blau pissarra, amb el rastre d’unes ratlles blavoses a les aletes. Ronda la roca sense presses.
És un làbrid gros i robust, de color verd oliva a blau fosc segons la llum i l’edat, amb el marge de les aletes dorsal i anal marcat per una línia blava. Neda amb el moviment característic de la família, remant només amb les pectorals.
S’alimenta de mol·luscs i crustacis que arrenca de la roca. Dorm de nit encaixat en una escletxa i, com molts làbrids, pot cobrir-se d’una capa de mucus mentre ho fa.
On trobar-lo al grapissar
Vorejant les barres a poca distància del fons, sol.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca serrana
Serranus scriba
Porta escrit al cap un garbuix de línies blaves i vermelles, i una taca blava al ventre. Curiosa fins a la temeritat.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Cabrilla
Serranus cabrilla
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Castanyola
Chromis chromis
El núvol fosc que respira damunt de cada barra. Els juvenils són d’un blau elèctric que no sembla mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.