Morena

Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.

La morena té un dibuix de taques grogues sobre fons bru molt fosc que funciona com una empremta digital: cap individu no el té igual. No té aletes pectorals i es mou reptant per les escletxes amb una agilitat sorprenent.

Obre i tanca la boca contínuament perquè és l’única manera que té de fer passar aigua per les brànquies; no és cap gest d’atac. La seva sang conté una toxina que es destrueix amb la cocció, motiu pel qual els romans la criaven en vivers i la consideraven un peix de luxe.

On trobar-lo al grapissar

Dins els forats de la roca coral·lígena, entre cinc i quinze metres. Sovint comparteix cavitat amb un congre.