Xucla blanca
Spicara flexuosum Rafinesque, 1810
La tercera xucla del Mediterrani, tant de temps confosa amb les altres dues que encara costa de trobar-la anomenada pel seu compte.
Intermèdia entre la xucla i el gerret, amb el perfil del cap més recte i la taca lateral difusa. Durant dècades es va considerar una simple forma de la xucla, i el registre mundial d’espècies marines no la va acceptar com a espècie pròpia fins fa relativament poc.
Aquesta confusió té conseqüències pràctiques: les estadístiques de pesca de «xucla» barregen tres espècies amb biologies diferents, i cap sèrie històrica no permet saber què li ha passat a cadascuna. Al grapissar hi és, però ningú no en pot dir la proporció.
On trobar-lo al grapissar
Barrejada amb els bancs de xucla, a la part més fonda de l’herbei.
Més imatges
Al mateix ambient
Salpa
Sarpa salpa
Deu o onze ratlles daurades longitudinals. És l’únic peix herbívor abundant del Mediterrani.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.
Oblada
Oblada melanura
Platejada, esvelta i amb una taca negra voltada de blanc a l’arrencada de la cua, com un punt final.
Fondària dins la reserva: de 0 a 20 metres.
Esparrall
Diplodus annularis
El sparid petit i daurat de l’herbei, amb un anell negre a la cua i les aletes ventrals grogues.
Fondària dins la reserva: de 1 a 20 metres.