Cabrilla
Serranus cabrilla (Linnaeus, 1758)
També serrà, serranet
Més esvelta i més pàl·lida que la vaca serrana, amb tres bandes longitudinals grogues i el ventre net.
La cabrilla té el cos allargat, de color rosat o bru clar, amb set o nou bandes verticals fosques creuades per dues o tres línies horitzontals groguenques. No té la taca blava ventral de la vaca serrana, que és la manera ràpida de separar-les.
És menys territorial i més mòbil que la seva parenta, i baixa molt més: a la Mediterrània se n’ha trobat a centenars de metres. Dins la reserva ocupa preferentment els fons mixtos del perímetre.
On trobar-lo al grapissar
A la transició de roca a detrític, per sota dels deu metres.
Més imatges
Al mateix ambient
Corball de roca
Sciaena umbra
Un peix fosc i quiet, amb reflexos de bronze, que se sent abans de veure’s: fa un tabaleig sord amb la bufeta natatòria.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
VU Corball de sorra
Umbrina cirrosa
Cosí clar del corball de roca, ratllat de daurat en obliqua i amb una barbeta curta sota la mandíbula.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Mare d’anfós
Apogon imberbis
Petit, taronja encès i d’ulls enormes: la manera més fàcil de saber que heu trobat una cova de veritat.
Fondària dins la reserva: de 8 a 25 metres.