Peix guilla
Alopias vulpinus (Bonnaterre, 1788)
També guilla, guineu, rabosa, pestiu de cua llarga
La meitat de la seva llargada és cua. La fa servir com un fuet per atordir els bancs de peix abans de menjar-se’ls.
El lòbul superior de l’aleta caudal és tan llarg com tot la resta del cos, i no és cap ornament: el peix guilla envesteix un banc de sardines o de seitons i el fueteja per atordir-los, una tècnica de caça que no té cap altre tauró.
És epipelàgic i pot entrar en aigües somes darrere del peix blau. Com tots els taurons grossos de vida llarga i poques cries, les seves poblacions mediterrànies han caigut molt, i tota la família està catalogada com a vulnerable a escala mundial.
On trobar-lo al grapissar
Excepcional. Si arriba, arriba en superfície i darrere d’un banc de peix blau.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.