Sardina
Sardina pilchardus (Walbaum, 1792)
També sarda
El peix blau que ha sostingut la costa. Els bancs entren a la reserva en hivern i primavera.
Blava verdosa pel dors i argentada pels costats, amb una filera de taques fosques al llarg del flanc i les escates de la línia ventral esmolades. Filtra plàncton nedant amb la boca oberta.
La sardina i el seitó són les dues espècies sobre les quals s’ha construït la pesca d’encerclament del litoral català. Dins la reserva no s’hi pesquen, però hi entren i en surten lliurement: cap reserva marina no protegeix un peix pelàgic, només l’hàbitat on s’alimenta.
On trobar-lo al grapissar
En bancs a mitja aigua, sobretot entre desembre i abril.
Més imatges
Al mateix ambient
Seitó
Engraulis encrasicolus
Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.
Fondària dins la reserva: de 2 a 25 metres.
Sorell blancal
Trachurus mediterraneus
Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Agulla
Belone belone
Llarguíssima, verda per damunt i amb un bec ple de dents. Té els ossos verds, i és perfectament normal.
Fondària dins la reserva: de 0 a 10 metres.