Tauró blau
Prionace glauca (Linnaeus, 1758)
També tintorella, tintorera, ca marí, tauró
La tintorera: esvelta, blau índic pel dors i amb unes pectorals llarguíssimes. És el tauró oceànic més pescat del món.
Cos estilitzat i morro llarg i cònic, blau intens per damunt i blanc pur per sota, amb unes aletes pectorals desproporcionadament llargues que li permeten planar amb un cost energètic mínim. És el tauró de mar obert per excel·lència.
No és una espècie costanera, però creua tot el Mediterrani i s’acosta al litoral seguint bancs de peix blau, sobretot a la tardor. Dins la reserva seria una aparició excepcional i de pas. Se’n capturen desenes de milions cada any com a pesca accessòria del palangre de superfície: cap altre tauró aguanta una pressió comparable.
On trobar-lo al grapissar
A mar obert, no al grapissar. Si n’hi entra cap, serà en superfície i de pas.
Més imatges
Al mateix ambient
Vaca tremolosa
Torpedo marmorata
Un disc marbrat mig enterrat a la sorra que pot descarregar més de cinquanta volts. No s’ha de tocar mai.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.
Gatvaire
Scyliorhinus canicula
El tauró petit i clapejat de la costa catalana. Inofensiu, nocturn i molt més abundant del que sembla.
Fondària dins la reserva: de 12 a 25 metres.
VU Escurçana
Dasyatis pastinaca
Disc romboïdal i llis, amb una cua llarga de fuet armada amb un fibló verinós serrat.
Fondària dins la reserva: de 5 a 25 metres.