Seitó · Engraulis encrasicolus

Es distingeix de la sardina pel morro que sobresurt i la boca enorme que li arriba darrere l’ull.

Cos prim i translúcid amb una banda platejada brillant, musell cònic projectat i una obertura bucal desmesurada. Els bancs són molt densos i canvien de forma constantment.

Fresa a l’estiu en aigües costaneres com aquestes. La proximitat de la desembocadura de rieres i el fons ric del grapissar fan que la zona sigui bona per als seus alevins.

On trobar-lo al grapissar

A mitja aigua i prop de la superfície, entre maig i setembre.

Al mateix ambient

Sorell blancal

Trachurus mediterraneus

Té una filera d’escuts ossis al llarg de la línia lateral que el fan rasposa al tacte.

3 – 25 m

Agulla

Belone belone

Llarguíssima, verda per damunt i amb un bec ple de dents. Té els ossos verds, i és perfectament normal.

0 – 10 m

Espet

Sphyraena sphyraena

La barracuda mediterrània. Es queda immòbil a mitja aigua, mirant, i després entra al banc com un ganivet.

1 – 25 m