Cabot de fang
Gobius niger Linnaeus, 1758
També gobi d'alga, cabot d'alga, cabot mocós, gobi negrós, gòbit, gòmbit, gòmit, ruc d'alga
El gòbit dels fons tous, que s’enfosqueix fins al negre en època de cria. Aguanta l’aigua més bruta.
Bru grisenc amb marbrat fosc, amb els primers radis de la dorsal allargats en filaments i una taca fosca al capdamunt de cada aleta dorsal. Els mascles reproductors es tornen gairebé negres, d’aquí el nom científic.
És la més tolerant de les espècies del gènere: viu en ports, canals i llacunes on l’oxigen baixa i el sediment és fi, i és de les poques que suporten l’aigua tèrbola. A la reserva ocupa el fang de fora i el fons del port.
On trobar-lo al grapissar
Damunt del fang i la sorra bruta, sovint prop de l’escullera i dins del port.
Més imatges
Al mateix ambient
Orada
Sparus aurata
La franja daurada entre els ulls li dona nom, i la reserva es va crear en bona part per ella.
Fondària dins la reserva: de 1 a 25 metres.
Moll de roca
Mullus surmuletus
Dues barbetes llargues que remenen la sorra sense parar. L’altra espècie que va motivar la reserva.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Moll de fang
Mullus barbatus
Més pàl·lid i de perfil més abrupte que el moll de roca; prefereix els fons tous i fondos.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.