Mòllera roquera
Phycis phycis (Linnaeus, 1766)
També bròtola de roca, bròtola roquera, fura, molla, mòllera
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2023-07-27,_DD_22.jpg)
Un gàdid mediterrani de pell suau i aletes ventrals convertides en dos filaments sensorials.
De color bru uniforme i cos tou, la mòllera roquera té les aletes pelvianes reduïdes a dos filaments llargs que arrossega pel fons com un parell de bastons de cec, palpant el substrat a la recerca de crustacis.
És estrictament nocturna i passa el dia al fons d’una cova, sovint tan endins que només se’n veu la cua. La seva presència és un bon indicador que la cavitat és fonda i estable.
On trobar-lo al grapissar
Al fons de les cavitats més grans i fosques, a la part exterior i fonda de la reserva.
Més imatges
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2020-07-31,_DD_38.jpg)
Al mateix ambient
Morena
Muraena helena
Marbrada de groc i marró fosc, respira amb la boca oberta i per això sembla sempre amenaçadora quan no ho és.
Fondària dins la reserva: de 4 a 25 metres.
Escórpora fosca
Scorpaena porcus
El mestre del camuflatge del grapissar: podeu passar-hi el dit pel costat sense haver-la vist.
Fondària dins la reserva: de 3 a 25 metres.
Cap-roig
Scorpaena scrofa
L’escórpora gran i vermella, la del suquet. Més fonda, més massissa i molt menys freqüent que la fosca.
Fondària dins la reserva: de 10 a 25 metres.